Article d'opinió

 Aarón Salazar

Ús de les xarxes socials

És evident el benefici de les xarxes socials en l’aspecte de la comunicació, ja que és molt més ràpid i senzill.

Però, en els últims anys han aportat riscos per als usuaris.

Les noves generacions, cada vegada grosses, no aconsegueixen desenganxar-se de les cadires mirant tota la estona la pantalla.

Antigament això no passava ja que no hi havent aquestes tecnologies.

 Eric Muñoz

Què pensen els ciutadans d’els patinets al carrer?

Normalment, la gent jove va amb patinet per el carrer, i van molt ràpid. Pot ser bo per la joventut, però no per als vianants o per la gent que va amb vehicles. Saltar-se un stop pot ser desastrós. Haurien de anar amb una mica més de cautela. Al ser una eina de transport petita, també pot ser perillosa, perquè els cotxes no et poden veure. Els vianants estan farts d’anar tranquil·lament pel carrer i veure un nen passan a tota llet pel teu costat. Seria més convenient anar una mica més lent i amb una mica més de cura a la carretera.

Núria Batlles Serradell

SERIES ADULTES EN HORARI INFANTIL

Hi ha moltes sèries emeses en horari infantil que són per a adults o almenys tenen referències que només poden entendre els adults/adolescents.

Hi ha sèries com, per exemple, “hora d’aventures” que tenen moltes referències a un joc de rol que es diu “dragones y mazmorras” que, un nen petit, no pot entendre. Hi ha altres exemples més descarats com per exemple, un anime anomenat “sakura la caçadora de cartes” que , presenta uns triangles amorosos bastant seriosos, com amor gay o pederàstia (aquesta última no tan present a la sèrie). D’aquest últim hi ha altres exemples com a “sailor moon” o, fins i tot, s’ha especulat sobre que “Bob Esponja” sigui gay. També hi ha sèries amb capítols de sèries d’animació famoses, que , només s’ha emès un cop i ha estat esborrat. Un dels més famosos seria de “Pokemon”. En un capítol anomenat “el soldat elèctric” en què es feien uns flaixos molt ràpids dels colors blau i vermell que van causar atacs epilèptics a centenars de nens. Un altre aspecte que es pot destacar són els finals xocants de sèries, com el suposat final de “Doraemon” en què el protagonista s’havia imaginat tota la història perquè estava en coma o el final “d’oliver i benji” el què el protagonista s’imagina els partits de futbol perquè estava en coma i no tenia cames degut a un accident de petit al ser atropellat per un camió.

Hi ha milers de sèries com aquestes. Les companyies de televisió infantil haurien de saber que dibuixos, no és sinònim d’innocència.